sábado, 18 de abril de 2009

Què és el colesterol?

El colesterol és una substància grasa produïda pél fetge i es troba en totes les parts de organisme, en els teixits corporals i en el plasma sanguini. Els llocs on més es concentra el colesterol són: Fetge, mèdula espinal, pancrees i cervei. Podem trobar dos tipus de colesterol:

HDL (Lipoproteínes d'alta densitat, tiendeix a equilibrar al LDL) : Es coneix com "colesterol bó", perquè és el colesterol que va en ruta a ser expulsat del nostre organisme.

LDL: (Lipoproteínes de baixa densitat, freqüentment nociu quan les dietes no són equilibrades): Actualment no es té clar el rol funcional de les LDL, ja que al contrari del que generalment es pensa, aquestes no transporten colesterol desde el fetge fins als teixits perifèrics, sino que són captats pe el fetge per a la seva eliminació final de la circulació.

TRIGLICÈRIDS: Són un tipus de grassa i el cos produeix alguns d'ells. Els triglicèrids també provenen del aliment que una persona menja. Es pot fer un exàmen de sang, anomenat nivell de triglicèrids, per mesurar la quantitat de aquests a la sang.



El colesterol.




Recomanacions i exemple de dieta pobre en colesterol.

Per a disminuir els nivells elevats de colesterol i mantenir-los en nivell adequat, el primer pas és instaurar una dieta correcta.

Els greixos poden ser de diversos tipus: Greixos saturats: Són les quals afavoreixen el dipòsit de colesterol-LDL en les artèries. Es troba fonamentalment en el regne animal, en les carns grasses, embotits, llets, formatges, mantega, etc. I en alguns olis vegetals com és el de coco i palmell. Greixos poliinsaturadas: Són les quals protegeixen de la arteriosclerosis perquè produïxen importants descensos de l colesterol total, així com el de les LDL I el de les HDL. Han de ser aportats per la dieta ja que l'organisme és incapaç de sintetitzar-los. Es troba en alguns olis vegetals i especialment en peixos blaus. Greixos monosaturadas: Augmenta el colesterol-HDL i es troba en l'oli d'oliva. Pobra en colesterol: ha de contenir menys de 300 mg de colesterol al dia. Alguns aliments són d'elevat contingut en colesterol i relativament baixos en greixos totals, com fetge, mariscs i ous. Rica en proteïnes d'origen vegetal: Cal augmentar el consum d'aquestes en substitució de proteïnes d'origen animal. La soia és un bon exemple de proteïna vegetal amb alt valor biològic. Rica en fibra: La fibra constituïda per hidratos de carboni no digeribles, és capaç de reduir els nivells sanguinis de colesterol, efecte que s'aconsegueix al disminuir l'absorció intestinal de greixos per l'organisme i ajuda a eliminar el colesterol. Les verdures, fruites, llegums, segó i civada són aliments rics en fibra. Rica en nutrientes antioxidants: Aquesta substàncies contraresten l'oxidació de la LDL ja que l'oxidació d'aquesta lipoproteinas tenen un paper important en la formació de la placa de ateroma (dipòsits de colesterol) i en la captació de colesterol en els gots sanguinis, pel que eviten la deterioració arterial i prevenen la formació de trombos. Els més importants són , les vitamina C i I, el selenio i el betacaróteno i estan presents en verdures de color intens (pebrot, espinacs, pastanagues, carabassa...) i fruites (cítrics, maduixes, kiwis...).


Nivells de colesterol recomanats.

Colesterol total (mg/dl) Nivells segons risc de coronariopatíes.


Deseable: <>
Limítrofe: 200 - 239
Alt: > 240


Nivell de triglicèrdis, recomenat.
Normal: <>
Límit alt: 200-400
Alt: 400 – 1 000
Molt alt: > 1 000


Per a nens i adolescents.

Colesterol total (mg/dl)
Deseable: <>
Limítrofe: 170 - 199
Alt: > 200


LDL-colesterol (mg/dl)

Deseable: <>
Limítrofe: 110 - 129
Alt: > 130



Exemple de dieta pobre en colesterol.
·Els pesos dels aliments es refereixen a la part comestible i en cru.
·Sal i aigua: Permitit en quantitat normal, excepte indicació mèdica.
·Pot prendre's: Cafè (amb moderació), té, cafè descafeinat, altres infusions, suc de llimona, viangre.


·Sucre: 10 g. al dia. Poden utilitzar-se edulcorants artificials tipus sacarina (amb moderació).


·Dos o tres vegades per setmana pot substituir-se el plat de verdures per una sopa de verdures, o bé per 25 g. d'arròs o de pasta de blat.
·Pot prendre's un got de vi o una cervesa al dia excepte indicació mèdica.
·Els següents aliments no es poden deixar de prendre a diari: Llet (o iogurt), carn o peix, fruita o amanida, aigua.


Diferents àpats en una dieta pobre en colesterol.


· Desdejuni:
1- 200cc. de llet descremada. (nota1, taula de equivalències.)
2- 50 g. de pa. (nota 2).
3- Margarina vegetal 10 g.
4- Mermelada 30 g. o una fruita. (nota 3).



· Esmorzar:
1-Una fruita (nota 3).
2- 200cc. de llet descremada. (nota 1).



· Dinar:
1- Caldo una mica gras, sense pasta.
2- Verdua (nota 4).
3- Carn o peix (nota 5).
4- Amanida lliure de enciam, tomàquet, api, ceba, rabe, pebrot.
5- Una fruita ( o dos).
6- Pa 50 g. (nota 2).



· Berenar:
1- 200 cc. de llet descremada i una fruita. (nota 1 i 3 ).
· Sopar:
· Com en el dinar.
· Oli:

Quantitat per el tot el dia: 35 cc. (unes 3 cullarades soperes) (nota 6).



Notes:
1-
Una tassa de llet descremada poden substituir-se:
· Per 2 iogurts descremats.
· Alguns dies per 2 fruites.

2-
50 g. de pa poden substituir-se per: ·35 g. de bastons. · 35 g. de pa torrat. · 2 fruites.
· 25 g. de arròs o pasta. ·125 g. de patates .

3-
Equivalents a 1 fruita:
· Una peça de poma, pera, taronja, prèssec, plàtan (100 g).
· Dues peçes de mandarines, pruna. ·Un puny de cireres, maduixes.

4-
Un plat de verdura és consegueix amb:
·Quantitat lliure de bledes, espinacs, col, mongetes verdes, coliflor, xampinyons, espàrrecs, 100 g. de carxofes.
·75 g. de pèsols (frescos o congelats).
·200 g. d'albergínies + 75 g. pebrot + 40 g. ceba + 40 g. de tomàquet + 40 g. carbassó

5-


Es consegueix amb:
·100 g. de vedella, bou o cavall.
·Una cambra de pollastre o conill (sense pell, sense vísceres).
·150 g. de peix blanc o 125 g. de peix blau.

6-
Oli a utilitzar:
·Preferible de blat de moro i cru. Pot canviar-se per oli de girasol o de soia, en igual quantitat. Amb una mínima part de l'oli permès es pot guisar, però la major part ha d'ingerir-se cru.



Aliments permesos i prohibits.


Aliments prohibits.


Fregits, carns grasses (anyell, llom), embotits, peixos blaus, mariscs, col, coliflor, naps, pebrot, raves, alls, llegums, salses, especias, picantes, poma, meló, síndria, xocolata, nata, crema, flan, conserves animals, fruits oleaginosos (olives, nous, avellanes, ametlles) i oli o sagí per a fregir, vísceres (fetge, sesos, etc.), rovell d'ou.


Aliments permesos.


Vedella, pollastre i peix blanc, tots bullits i/o a la planxa. Sucs de fruites, batuts de fruites i fruites madures. Ous passats per aigua (segons tolerància), oli cru, pernil york (poca quantitat). Pa, galetes, llet descremada, cafè, iogurt. Arròs i pastes de sopes (blanc o vegetal), patates, verdures (bullides) i brou de carn.

La hipercolesterolèmia.

Què és?

La hipercolesterolemia consisteix en la presència de colesterol en sang per sobre dels nivells considerats normals. Aquest augment, que s'associa a problemes coronaris, depèn de la dieta, el sexe, l'estil de vida i la síntesi endogena. D'aquesta manera, en la concentració de colesterol en sang intervenen factors hereditaris i dietètics, al costat d'altres relacionats amb l'activitat física.

Més informació:

Bibliografia.
Pàgines web consultades: